Psicòloga Clínica
Núm. col.: 08141
Tel.: 93 - 410 24 37
Relacions familiars i
persones grans
| En la vida de les
persones grans es produeixen una sèrie de canvis importants que
afecten a la:
|
|
| Factors dels que depèn, en gran part, la satisfacció de les persones grans (vellesa exitosa): |
|
Jubilació o retirada del mercat laboral:
Inicia en els adults una nova etapa que fins fa poc s'associava a l'entrada a la vellesa (als voltants dels 65 anys).
La naturalesa i organització del treball estan canviant en l'actualitat, i presumiblement ho farà encara més en els pròxims anys:
- Jubilació anticipada (50-60 anys). Excel·lents condicions físiques i mentals
- Contractes laborals inestables
- Diferències d'edat i de condicions econòmiques (poder adquisitiu) entre els jubilats
Per tant, aquesta nova organització laboral, junt a l'augment de l'esperança de vida, crea diferències importants entre les persones en quan a la jubilació i el lliurament d'una pensió econòmica suficient i vitalícia.
Relacions socials:
Les bones relacions amb la gent (íntimes, afectuoses, entre companys, i de recolzament moral i pràctic) és un dels principals factors de protecció per la depressió, desmoralització, i en general, per a la bona salut mental de les persones
La família és, normalment, el nucli social més proper i cimentat del que disposem; per tant, obtenir i mantenir una bona qualitat en aquestes relacions ens farà la vida més fàcil i satisfactòria, sobre tot en arribar a gran.
Relacions familiars:
A l'estat espanyol, la gran majoria de la gent gran viu amb algun familiar (cònjuge, fills, o d'altres familiars)
Teòricament, això afavoreix que les persones grans puguin estar amb qui parlar i comunicar-se (factor relacionat amb una "vellesa exitosa") encara que a la pràctica, els vells que viuen sols es consideren més feliços que els que viuen amb família perquè es lliuren de la sensació de patir una pèrdua d'estatus.
Comunicació amb la parella de la persona gran:
Depèn del tipus de comunicació que hagin establert al llarg de la convivència. Els temes de conversa hauran voltat sobre els fills, el treball, l'economia.... Si també s'han expressat sentiments, desigs, s'ha conversat sobre les relacions sexuals viscudes, el sentit de la vida, i s'han compartit projectes i il·lusions, la relació serà de més qualitat.
Una manera correcta de dialogar facilita una comunicació satisfactòria:
- Saber escoltar
- respectar el torn de paraules
- mostrar que s'entén el punt de vista de l’altre i els seus sentiments ...
- comunicació franca, serena i oberta dels problemes, exposant-los tan aviat com es detectin i amb ànim de aconseguir solucionar-los.
La jubilació permet disposar de més temps per dedicar-se l’un a l’altre i dur a terme projectes que no s’han pogut realitzar fins a les hores per manca de temps (cura dels fills, treball...).
Es important fer una redistribució del temps i les tasques domèstiques.
Comunicació amb els fills
La qualitat de la relació depèn de molts factors relacionats entre sí:
- que pares i fills convisquin a la mateixa llar
- que visquin més o menys a prop
- del grau d’autonomia que conservi la persona gran
- de la situació econòmica
Si hi conviuen a la mateixa llar, és possible que les persones grans se sentin menys lliures i incòmodes perquè el ritme i l’organització de la mateixa la solen marcar els fills
Per a crear una relació còmode i agradable, és necessari que la persona o matrimoni gran participin de la pressa de decisions que afecten a tota la família
També ajuda a alimentar una relació de mútua col·laboració, participar dels aspectes pràctics de la llar (encarregar-se de gestions relacionades amb el bon funcionament domèstic)
En general, una actitud col·laboradora en aspectes pràctics, de recolzament afectiu (escoltar, oferir-se per participar d’un moment d’esbarjo...), enriquidora amb opinions i aportació de nova informació, que anima a perseguir els propòsits personals dels fills amb el reconeixement explícit dels petits èxits, serà ben rebuda i farà que els pares grans siguin percebuts pels fills com peces integradores i principals de la família
Una actitud excessivament crítica, desqualificant, censurant, amb advertències constants de perills i amenaces externes, i consells amb connotacions excessivament pessimistes, despertarà una actitud de rebuig i d'exclusió del seu nucli familiar per part dels fills
El telèfon i altres mitjans de comunicació (correu, internet...) possibiliten el manteniment de la relació afectiva i de cooperació quan pares i fills viuen en llars, barris, pobles, ciutats, o països diferents.
Comunicació amb els nets
La relació amb els nets possibilita, en gran part, la satisfacció de la necessitat d’afecte
Els avis, per regla general, son ben rebuts pels nets quan es mostren comprensius i solidaris; quan comparteixen jocs i activitats
Els avis, ja tradicionalment, han estat els "historiadors de la família", els que expliquen anècdotes dels avantpassats, successos històrics; divulguen el passat i la tradició, ja sigui narrant-ho o amb documents (fotos, llibres, discos...)
Ensenyen i aconsellen als nets, normalment, amb més complicitat emocional
Els nets possibiliten que l'avi desenvolupi un ventall d'experiències emocionals, sensorials, fantàstiques, màgiques i intel·lectuals.
Relacions amb els amics:
