Per poder parlar de fòbia social, hem de tenir en compte que la por que pateix la persona en determinades situacions de relació interpersonal és de tal magnitud que fa que les afronti amb nivells extrems de malestar o ansietat, o fins i tot, en la majoria d’ocasions tendeixi a evitar-les . Evidentment, evitar o sentir un intens malestar en repetides ocasions pot interferir molt la vida quotidiana, fins el punt de tenir conseqüències desfavorables per al desenvolupament professional, social o afectiu de qui ho pateix.

Breu presentació

Serveis on line

Aquesta tendència a la evitar situacions compromeses i la limitació en les esferes personal i social, són el que caracteritza la fòbia social.

Les evitacions poden ser més o menys evidents, totals o parcials.

P. ex.: es pot donar el cas d'en Marc que sent un intens malestar i inseguretat sobre la qualitat i adequació de la seva conversa en reunions amb els amics, però en lloc d'evitar-les, simplement assisteix sense participar de la conversa i refusant la mirada si algú se li dirigeix.

El tipus de valoració que fa el fòbic dels possibles entrebancs en la interacció social, juga un paper primordial en la tendència a la reaparició de l'ansietat i el malestar en posteriors ocasions.

La persona tendeix a atribuir a si mateixa el fracàs amb el que s'hi ha trobat sense tenir prou present el paper que ha jugat la situació. D'altra banda, exagera les repercussions personals del fracàs, amb un estil de pensament catastrofista. D'això es deriva una pèrdua progressiva de confiança en les seves capacitats de poder afrontar amb èxit noves interaccions personals relacionades amb l'objecte de la seva por.

Per tant, si pensa que el fracàs és deu, bàsicament, a "la seva manera d’ésser" i que aquesta és immodificable, tendirà a creure que és probable que es repeteixi el mateix resultat de fracàs davant d'una situació similar.

Amb altres paraules, la por a ser avaluat negativament pels altres (patologia nuclear d'aquest trastorn) i la desconfiança en les pròpies capacitats, són pilars bàsics on es sustenta les fòbies socials.

En aquest context, les situacions socials són meres ocasions que augmenten les possibilitats de que apareguin aquests entrebancs (particularment en persones amb aquestes expectatives). Per tant i com a conseqüència, tendirà a evitar aquestes situacions i així vetllarà perquè no s'activi el sentiment d'inseguretat i el baix concepte sobre sí mateix implicats en la desfavorable valoració del seu rendiment.

Però de tots és conegut que les persones desenvolupen les seves capacitats i milloren les habilitats amb assaigs repetits de l'experiència. Per tant, evitar les situacions es negar-se l'oportunitat d'aprendre noves habilitats socials que li facilitarien l'afrontament eficaç i exitós de la situació, i en conseqüència, la recuperació de la confiança en sí mateix.

Així podríem dir que mentre l'evitació de la situació sembla disminuir l'angoixa del moment, a la llarga converteix amb crònic un problema que cada vegada pot semblar més irresoluble (veure continguts).