Ansietat Patològica

L'ansietat deixa de ser normal per tornar-se patològica, quan es desconeix allò que desencadena la sensació de perill, o es coneix però no és objectivament prou amenaçador com per a justificar la intensitat i duració del malestar emocional (sensació de por, amenaça o incertesa) i de l'activació fisiològica (suor, palpitacions, taquicàrdia, nàusees, diarrees, tensió muscular, sensació d’ofec, tremolor...).

Serveis on line

Simplificant, podríem dir que la persona que pateix ansietat patològica fa una distinció insuficient i de poca qualitat entre el que és i el que no és perillós, i te problemes per acostumar-se o habituar-se a allò que li desencadena el malestar, tot i que sap que és inofensiu.

P. ex.: Suposem que Maria ha començat una feina nova. Desconeix les "regles internes" que normalment no queden explícites, com ara, el ritme d'activitat, el rol social de cadascun dels companys, el tipus de dinàmica establert entre el grup de treballadors, el tracte que es dispensa al cap.... Això, com tot el que resulta nou, provoca sensació d'incertesa; de fet es van descobrint les "regles" a mesura que hom prova algunes iniciatives i s'arrisca a comprovar si aquestes són ben acollides o no. Si són ben rebudes tendirà a repetir-les, i si no, tendirà a no reproduir-les.

En aquest context, és d'esperar que en les primeres cites de feina amb el cap, na Maria estigui una mica més activada del normal. El que ja surt del marc de la normalitat és que després d'haver-se'n celebrat nombroses entrevistes, segueixi manifestant taquicàrdia, suor profusa, nàusees... i just abans de la cita, una sensació de terror, amb un pensament desdibuixat però intens de que algun "desastre" ha de passar.  Per tant, l'ansietat patològica:

• Dificulta l'adaptació al medi
• Empitjora el rendiment
• S'acompanya de sensacions corporals intenses i desagradables
• El sentiment d'amenaça i de preocupació és desproporcionat a la situació que el desencadena, o bé, simplement és inespecífic i no està lligat a cap qüestió concreta
• És una emoció persistent que minva la llibertat d'acció de la persona.