En les ocasions en que sentim a prop un perill o amenaça per a la nostra integritat física o psíquica, l'organisme s'adapta ràpidament a la situació i reacciona posant-se en alerta i produint una sèrie de canvis que tenen un gran valor per a la supervivència: la immobilització, l'evitació de la situació, la lluita, i la fugida. És el mecanisme fisiològic de la por que es manifesta en una sèrie de canvis ràpids i breus en el sistema vegetatiu:

Serveis on line

• increment del ritme cardíac i de la pressió sistòlica,
• increment de la conductivitat electrodermal,
• vasodilatació en les regions musculars, incrementant-se el to muscular,
• augment del ritme respiratori,
• constricció dels vasos sanguinis de la superfície de la pell, i
• dilatació de les ninetes dels ulls.

De fet, és un sistema d'alarma que facilita l'adaptació de la persona a l'ambient, protegint-lo dels aspectes hostils i millorant el seu rendiment en situacions complexes. Aquest sistema d'alarma adaptatiu es composa d'un conjunt de respostes a quatre nivells: fisiològiques, vivencials, comportamentals i cognitives o de pensament, que conformen un estat d’alerta i activació generalitzat.

P. ex.: Suposem que estem cuinant a casa nostra i de cop ens adonem que s'incendia la paella arribant les flames a la cortina. En el cas de que el nostre sistema d'alarma funcioni normalment, és molt possible que d’immediat ho considerem com una situació de perill per la possibilitat de que s'estengui el foc a la resta de la cuina i de la casa (resposta cognitiva), sentim una por sobtada i intensa (resposta vivencial) , l'afluència de la sang sigui més intensa en els muscles de les cames i els braços preparant-los per la marxa i l'esforç físic, i a l'hora, augmenti el ritme cardíac i el de la respiració, millorant d'aquesta manera la capacitat atencional i de vigilància (respostes fisiològiques).

Tot això facilita una percepció immediata dels detalls més importants i rellevants de la situació, la presa ràpida de decisions i l'actuació immediata: deixar caure la cortina a la fregadora mentre obrim l'aixeta de l'aigua (resposta comportamental).

Un mecanisme similar es posa en funcionament en afrontar situacions d'alt nivell de novetat i impredectibilitat. Aquestes situacions es valoren com contenidors de cert grau de perill o risc, bé sigui físic, psíquic, social, laboral... perquè manquen experiències personals prèvies que puguin servir de referents per aventurar el que pot passar. Les persones que toleren pitjor l'ambigüitat i l'incertesa, reaccionen amb ansietat.

La diferència amb el mecanisme fisiològic de la por és que en aquest cas les situacions són objectivament menys perilloses perquè no està en joc la vida o integritat de la persona; p.ex.: la presentació a un examen, optar a una feina.... són situacions que requereixen un esforç de rendiment personal i en les que es contempla la possibilitat d'obtenir una millora, encara que es desconeix si s'assoliran amb èxit.

Per tant, podem afirmar que aquest sistema d’alerta i activació propi de l'ansietat:

• té una funció adaptativa al medi,
• millora el rendiment en situacions de perill o conflicte,
• produeix una emoció reactiva i proporcional a la situació amenaçant, i
• no altera la llibertat de la persona.